Hi havia poques locomotores com aquesta. Crec que tant sols tres. Quan el tren correu arribava a Ripoll, es desenganxava tot el comboi i una d'elles l'arrossegava muntanya amunt fins a Puigcerdà. Poc a Poc. Era un tren lent, amb vagons d'express amb compartiments, finestres que s'obrien i et deixaven viatjar dret amb l'aire acaronan-te el cabell.
Camí de Ripoll a Ribes amb la porta del vagó oberta i les cames a l'estrep... l'any 1981.
Sol d'estiu a la cara !
Ara anem més segurs, amb aire condicionat i megafonia...
En veure com ha quedat aquesta pobra màquina m'he adonat del temps que ha passat.
Com m'agradaria que els meus fills visquessin un viatge com aquells !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada